Tots els articles d'aquest bloc (i de tot arreu) són subjectius, però n'hi ha que ho són encara més que l'habitual. Aquí som tan poc transparents com sembla, però avui parlarem del nou disc d'El Pèsol Feréstec, i abans de fer-ho cal que sapigueu que coneixem el cantant i compositor Gerard Segura desde fa anys (sense panys), per tant, aquest post no serà gens objectiu. Sí, un cop has compartit amics i sopars, la línia del criteri professional (existeix això? ho dubtem!) desapareix totalment. A causa de la coneixença, ens veiem obligats a només dir-ne coses boniques. Sí, és el que hi ha.

Es diu Fa temps que ho diem, l'edita Salseta Discos i ben aviat ja serà a les botigues (per ara, el podeu comprar a concerts). Sí, fa molt de temps que ho diem. Al març del 2010, per exemple. Des del dia de l'Heliogàbal el tenim físicament. Quin goig! Les cançons són les que hem anat sentint darrerament, la marca de la casa: irònica i sexual (sense ser grotesca), senzilla i treballada (com la literatura més popular), folk i pop (passant pel que li ve de gust).
És fruit de la contraposició d'elements que conviuen dins del coco de Gerard Segura. No tothom s'atreveix a musicar els poemes de Vintró, lloar Pepe Sales, aguantar (encisat) les marató-concerts de Comelade, convèncer El Petit de Cal Eril perquè vagi a una classe d'adolescents a explicar batalletes, llegir Rodoreda i escoltant Javier Krahe. El resultat? L'alcalde es queixa, ella i ell dialoguen, les discoteques de Catalunya proliferen, ... Escolteu-lo